Buscar
     
 

L’aigua, una prioritat

El Dia Mundial del Medi Ambient suggereix molts de temes a una persona que ve de l’associacionisme ambiental i que ara té responsabilitats de govern. Des de l’enorme repte del canvi climàtic —i la nostra dependència quasi total de les energies fòssils— fins a la necessitat d’aprofitar molt més els residus. De la recerca d’un model agrari viable, que doni productes sans i conservi el nostre magnífic paisatge, fins a la necessària recuperació dels valors marins, que hem perdut en els darrers temps.

Però ara i avui, a #Maó, crec que toca parlar dels desafiaments que tenim amb l'aigua dolça. Un patrimoni i un recurs que es troba en greu risc, perquè les extraccions abusives han fet baixar molt el nivell dels aqüífers i perquè diferents activitats poc controlades els han contaminat amb nitrats.

Aquest tema no es pot continuar tractant només a l’àmbit teòric. Si no prenem decisions per canviar la dinàmica habitual, en un curt període d'anys potser haurem de dir als nostres fills i néts que hem esgotat, de manera irreversible, els aqüífers. I que ho hem fet en una època en què teníem molta informació i molta tecnologia. Hem de pensar bé si volem que aquesta sigui la nostra contribució a la història de l'illa.

L'actual equip de govern considera l'aigua com una prioritat, tot i que sabem que no hi ha receptes immediates. Quan vam accedir a l'Ajuntament, hi vam trobar documentació que demostrava que Sanitat feia anys que advertia que la xarxa municipal superava el màxim de nitrats permès i, a la vegada, recordava l'obligació d'avisar la ciutadania d'aquesta situació. I així ho vam fer. I hem activat una sèrie d'iniciatives que confiam que puguin corregir la situació.

El problema de l'aigua es va exposar, en el seu dia, a la reunió de batles, per tal que el Consorci Insular de Residus i Energia ho sigui, també, de l'aigua. Perquè les nostres reserves subterrànies no entenen de mitgeres administratives. Quan l'aqüífer baixa, afecta a tothom. I els nitrats entren per una banda i es poden desplaçar —sota terra— cap a molts altres indrets. L'aigua, a #Menorca, ha de ser tractada a escala insular. I les decisions han de ser coordinades.

L'Ajuntament ha acollit, aquests dies passats, la primera trobada de constitució de la Comunitat d'Usuaris de l'Aqüífer, una figura —prevista a la legislació— que pot fer que Menorca tengui molt més capacitat de decisió, en temes d'aigua, davant el Govern de les Illes Balears.
Mentrestant, en l’àmbit municipal —a través de l'Agenda Local 21— hem fet una auditoria ambiental a la situació de l'aigua a Maó, que proposa una llarga llista d'actuacions. Gràcies a aquesta iniciativa, hem començat a recuperar i emprar alguns grans aljubs, que poden recollir aigües pluvials i que no s'estaven utilitzant. També hem descobert consums enormes, que eren evitables, i, a més, estem racionalitzant algunes instal· lacions públiques, amb l’objectiu d’optimitzar-les.

Actualment, gestionam i redactam diferents projectes que permetin dotar de clavegueram alguns nuclis que, al nostre terme, encara no en tenen. També hem iniciat la construcció de filtres verds autònoms en altres llocs molt allunyats dels sistemes de recollida. Treballam, així mateix, per revisar les tarifes urbanes, amb l'objectiu que paguin més els grans consumidors i, en canvi, que pagui la meitat de la tarifa actual aquella gent que consumeixi dins els límits de la franja més lògica de consum.

Moltes iniciatives, totes les referides, que sempre pateixen la lentitud dels processos administratius, obligats en el nostre esquema institucional, però que acabaran donant fruits. Ara —per damunt de la feina que puguin fer els estaments oficials— és molt necessari que la gent que viu a Menorca prengui consciència de la necessitat de fer un canvi en la nostra manera de relacionar-nos amb l'aigua.

Quan es decideix fer el salt a la política amb l'objectiu de col· laborar a dignificar la tasca pública, quan es dedica molt de temps personal a la gestió institucional i molt poc al debat partidista, es fa amb el desig que la ciutadania recuperi la confiança en les administracions i assumeixi que també té una part de responsabilitat en els temes col· lectius.

Una qüestió tan gran, tan enquistada i tan sensible només podrà prosperar amb la complicitat ètica de la ciutadania. Recuperar el bon estat dels aqüífers és un desig personal, és un deure legal (així ho demana la Directiva Europea de l'Aigua) i és un deure moral cap als nostres descendents. Feim camí junts!


Conxa Juanola, alcaldessa de Maó
Article publicat al menorca.info amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient




 

Tornar