Buscar
     
 
L’ARBRAT DE MAÓMaó, 27 de març de 2017

L’ARBRAT DE MAÓ

Al llarg dels últims segles, l'ésser humà ha patit una de les grans transformacions en els seus models comportamentals. Els processos que han configurat la terra durant segles i la complexitat il·limitada de les formes de vida s'han desenvolupat en un llarguíssim procés d'evolució; això ha suposat les bases indiscutibles per configurar els assentaments humans.
Michael Hough

No tenc cap dubte que, durant les últimes dècades, la societat maonesa ha pres consciència de la importància que té l’estudi dels llaços de connectivitat entre l’urbs i el seu entorn. La ciutat comença a ser albirada com un ecosistema, on la trama ambiental és, potser, la més important i on cada un dels seus components —com l’arbrat— requereix un coneixement de la seva biologia, així com del seu comportament i beneficis socials.

Les noves carreres i investigacions en aquest camp s’han incrementat gradualment i confirmen la gran importància dels valors ambientals que l’arbrat urbà confereix a la societat.
Investigació i coneixement, en conseqüència, són les claus que ens poden permetre recuperar l’hegemonia natural que les ciutats van tenir en el seu origen —quan van ser creades— i tornar a introduir la natura dins l’urbs, permetent que l’arbre recuperi, en aquest espai, el lloc que sempre li va correspondre.

Són molts els llibres, assajos i treballs que s'han escrit sobre l'arbrat urbà, sobretot després de la Cimera de la Terra o de l'aparició de l'Informe sobre el nostre futur comú (1987-1988), coordinat per Gro Harlem Brundtland en el marc de les Nacions Unides.

És conegut per tothom que els arbres ens donen ombra, ens protegeixen de la pluja i del vent, afegeixen bellesa al nostre entorn, naturalitzen les dures línies urbanístiques, aporten biodiversitat a les nostres llars; i moltes coses més. Per açò, i perquè la majoria no és capaç d’imaginar la ciutat sense arbres, aquests han començat a ser part de la seva infraestructura, de la mateixa manera que ho són els carrers, els fanals, les escoles...

L'arbre urbà aporta uns beneficis que, a banda dels estètics, són estudiats actualment com una nova manera d'augmentar la qualitat de vida. Són aquests mateixos beneficis els que, per mitjà d’aquest treball, ens veiem motivats a oferir a la nostra ciutadania, d'una manera objectiva i positiva, i amb la incorporació de totes les dades comparatives entre les diferents investigacions i reflexions realitzades pel seu autor, arbre per arbre, carrer per carrer.

Els objectius operatius que perseguim amb aquesta obra són els següents:

- Millorar, de forma integral, la gestió de l'arbrat viari a la ciutat de Maó i donar a conèixer un Pla de gestió al personal tècnic responsable, amb afectació potencial sobre l'arbrat viari.
- Millorar la relació arbre/entorn, mitjançant —si és possible— la substitució per exemplars més adaptats de tot aquell arbrat que presenti problemes d'adaptació a les vies i tengui un espai disponible realment inadequat.
- Establir una guia per a l'establiment de noves plantacions, amb espècies adequades als nostres carrers, places i jardins.
- Fixar uns criteris de poda ben definits —d'acord amb els fixats a les Normes tecnològiques de jardineria— i molt més respectuosos amb el desenvolupament de la copa de l'arbre.

Quines serien les principals aportacions de l’arbre a la vida urbana?

• Ambientals: Disminueix la temperatura. Augmenta la humitat ambiental. Absorbeix i disminueix la reverberació tèrmica dels materials de construcció. Genera oxigen i consumeix diòxid de carboni. Reté i redueix el nivell de pols i d'agents contaminants aerotransportats. Genera petits corrents de convecció. Redueix la pèrdua de l'aigua de pluja per escorrentia. Disminueix l'erosió del terreny.
• Ecològiques: Aporta biodiversitat al medi urbà. Possibilita l'assentament de l'avifauna i d’altres petits animals. Permet la continuïtat biològica de l'entorn natural amb els parcs urbans.
• Socials: Fa més amable el medi urbà. Confereix caràcter públic a l'espai lliure. Possibilita la permanència i la trobada a l'espai lliure urbà. S’obre el medi natural a la realitat urbana. Possibilita funcions educatives i culturals. Afavoreix la salut integral de la ciutadania. Motiva sensacions psicològiques de relaxació, complaença i benestar. Afavoreix la privacitat. Té valor simbòlic i dóna significat a l'espai urbà.
• Paisatgístiques: És un element integrador i organitzador de l’espai urbà. Dóna escala als edificis. Actua com a coberta dels espais lliures.
• Econòmiques: En si mateix, té valor patrimonial. Aporta un major valor —o revalora— a finques, parcel·les i determinades zones urbanes.

Aquestes funcions, a la ciutat, només s’aconsegueixen significativament quan l'arbrat hi és present en una quantitat i qualitat suficients, i amb una distribució adequada, que permeti una contribució significativa a la població.

L’arbrat urbà de Maó constitueix un sistema, és a dir, un conjunt interrelacionat de parts —amb identitat i valor propis— constituïdes pel patrimoni arbori de la ciutat i el seu entorn. Com a sistema, permet estructurar i cohesionar la ciutat, i té la propietat de relacionar-la amb la resta del territori. I, encara que està subjecte als condicionants dels altres sistemes urbans —com a sistema viu que és—, hauríem de procurar donar-li una adequada protecció de futur.

Per tot l’anterior, entenem que l'arbrat urbà de Maó ha de ser protegit. L'arbre, estructura viva, està circumscrit a les lleis físiques. La seva supervivència està vinculada a la capacitat de mantenir-se dret. I, en el medi urbà, el fracàs d'aquest mecanisme no només té conseqüències per a l'arbre, sinó també per a la ciutadania.

Detectar i valorar el risc de fractura o caiguda dels arbres urbans i preveure les seves probabilitats de futur s'ha de considerar una prioritat. D’aquesta forma podrem establir —amb la màxima informació disponible— quins són els criteris de gestió d'aquest patrimoni i podrem evitar, en la mesura que sigui possible, tots aquells riscos innecessaris per a la ciutadania.

Aquest és el repte que, de cara al futur, es marca el nostre Ajuntament, amb l’objectiu d’avançar en la gestió de l’esquema i dels continguts que ens aporta aquest estudi, de manera que l’arbrat de Maó pugui quedar realment integrat en l’extens conjunt urbà.

Manolo Lora, regidor de Microciutat, Parcs i Jardins




 

Tornar