Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
       
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

El port de Maó

Aquí podeu veure els diferents llocs d'interès:


Cala Figuera
Aquesta profunda cala del port, fins recentment ocupada per una empresa emmagatzemadora de combustible, era, a meitat del segle XIX, el lloc on estava ubicada la Industrial Mahonesa, fàbrica de teixits creadora del famós color blau Maó.


 

Té l’inici amb la costa de Corea, topònim adoptat per les casetes de la zona als anys cinquanta, quan es lliurava la guerra de Corea: la llunyania de l’indret es va relacionar amb la del país asiàtic.
Moll de Llevant Tot seguit es troba el nucli on es concentren els esdeveniments esportius marítims, tenint en compte que és on estan ubicats els club nàutics, que organitzen i participen en dites activitats.

Si continuem al llarg del port, aquest ens ofereix un seguiment d’oferta comercial i de restauració que ens farà despertar tots els sentits. No hi ha que oblidar-se de l’emblemàtica sirena Mô, obra de l’escultor Leonardo Lucarini, que convida a tot visitant a seure al seu costat per treure’s una foto amb ella.


 

 

Dóna començament amb el pla de Baixamar a una banda, i la davallada de la Costa de Ses Voltes, per l’altra. El primer és la zona portuària més antiga i des d’aquí es van desenvolupar els molls cap a llevant i cap a ponent. Antigament, era on reparaven els vaixells; en l’actualitat és el punt d’arribada dels creuers turístics.

La Costa de Ses Voltes és la connexió principal entre el port i el centre de la ciutat. Es troba envoltada pels jardins del Parc Rochina i als seus peus es poden veure les estilitzades figures fèrries de l’escultor Gaspar Servera.

Moll de PonentLes zones de botigues, bars i restaurants tenen continuació en el Moll de Ponent. Els locals de copes romanen oberts fins la matinada.

Paral·lelament, contrasta la zona destinada a les activitats pesqueres, on amarren les barques aquells que es dediquen a la labor.

Podem trobar moderns comerços nàutics que han aprofitat els antics edificis del moll, com la immortal façana de l’antiga Elèctrica, i la destil·leria de Gin Xoriguer, la beguda típica menorquina, introduïda pels anglesos en el segle XVIII.

Dins el Moll de Ponent, el jardí de s’Hort Nou, construït a finals del segle XVIII, amb un palauet central que era utilitzat per les autoritats. S’hi organitzaven festes, concerts i jocs, alguns dels quals encara perduren en el temps, com la cucanya marítima, celebrada el dia de Sant Pere.

 


 

AntecedentsS'Hort NouDe totes les rampes o costes que, antigament, comunicaven la ciutat de Maó amb el port, la més transitada era la de ponent, perquè constituïa la sortida del nucli urbà que enllaçava amb el camí d'en Kane, la carretera que unia Maó i el castell de Sant Felip amb els pobles de l'interior de l'illa.

Malgrat ser la de més circulació, la costa era molt empinada i la calçada es trobava en molt mal estat, quan van arribar els espanyols, l'any 1782. Tot açò va determinar que el comte de Cifuentes, des del seu càrrec –primer, com a governador de Menorca; més tard, com a capità general de les Illes Balears, resident a Maó amb el beneplàcit de la cort–, manés construir una costa nova, que, amb un altre rumb, resultés menys pronunciada. La nova baixada és la que actualment coneixem com a costa de ses Piques.



L'edifici actualEntre la costa de nova construcció i l'antiga, dita de Ponent, va quedar un espai intermedi que va ser destinat a passeig. El projecte d'enjardinar la zona estava molt d'acord amb les idees de l'època, ja que durant el segle XVIII es va experimentar una creixent preocupació per l'entorn urbà i, en particular, el govern de Carles III va ser prolífic en jardins i alberedes.

El passeig va ser dissenyat pel capità d'enginyers Francisco Fernández de Angulo, autor, en aquells anys, d'altres obres representatives de Maó. El projecte, de manera hàbil, adaptava el passeig a les irregularitats del terreny, salvant el fort desnivell entre la nova costa i la riba del port.

El jardí, que es va inaugurar el dia 6 de juny de 1785, tenia 400 passes de longitud i es va adornar amb un centenar d'àlbers, que li van donar el nom de passeig de l'Albereda, si bé la població prest el va rebatiar com s'Hort Nou. A més, es van plantar infinitat de flors i es van col·locar sitials de pedra per a vianants. Diferents fonts i dos pous subministraven l'aigua necessària. Enmig del passeig es va construir un palauet de línies clàssiques i senzilles, que en el seu frontis ostentava l'escut d'armes del comte de Cifuentes i una làpida de marbre amb una inscripció de gratitud de la ciutat de Maó al seu governador, per haver-se preocupat de convertir el camí, abans de pendent pronunciat, en un de més planer i per haver adornat amb arbres i fonts la vorera de la mar.

El petit edifici era emprat per les autoritats durant les festes, ja que, per promocionar aquell indret i atreure el públic, es van organitzar nombroses activitats lúdiques i festives. Entre aquestes s'ha de destacar la denominada es capellet, cucanya marítima que es va inaugurar el dia de la festivitat de Sant Pere de l'any 1795 i que encara es realitza, amb molt d'èxit, avui en dia. Altres activitats que congregaven nombrós públic eren les corregudes de cavalleries, regates de rem i vela, proves de natació, focs de pirotècnia o concerts.

Espoliat dels arbres que li conferien la seva personalitat, va restar abandonat durant molt de temps. Restaurat fa pocs anys, manté la seva capacitat de convocatòria en determinades dates festives i continua sent un dels racons amb més belles panoràmiques i més idíl·lic i plàcid del port de Maó.
 


Bibliografia
   
D’HABSBURG-LORENA,
Lluís Salvador
Die Balearen. Traducció castellana en dos volums, editats per Sa Nostra l'any 1981. Pàg. 14 i 64 del tom II.
FORNALS, F. El capitán de Ingenieros Francisco Fernández de Angulo. Diari Menorca, 17.abril.1982
HERNÁNDEZ, M. Ángeles Recuperació d'espais urbans: s'Hort Nou. Memòria Municipal 1992. Ed. Ajuntament de Maó. Pàg. 109-114.
MARTORELL, J.M. Guia d'arquitectura de Menorca. Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. 1978. Pàg. 22
PONS CARRERAS, F. Compendio de las excelencias del Puerto de Mahón. Página Menorquina del Bien Público. 5.12.1934
RAMIS I RAMIS, J. Resumen topográfico e histórico de Menorca. Manuscrito de 1787. Real Academia de la Historia. Madrid, 1989. Pàg. 15.
RIUDAVETS, P. Historia de Menorca. Parte tercera. Imp. Fábregas. Mahón 1888. Pàg. 2116


DocumentacióCatàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Maó. Tom 3, pàg. 164. M-1/1.


Altres dades

Adreça: Moll de Ponent. 07701 Maó (Balears)

Destí actual: Passeig

(Dades actualitzades l’any 2018)

Text i documentació: María Ángeles Hernández, cronista-arxivera
Dibuixos: Alberto Martínez
Dipòsit legal: MH- 52/97



 


Sa ColàrsegaCorrespon a la zona final del port i era un dels espais més verges i que havia sofert menys intervencions. Antigament, s’utilitzava com a safareig públic i fins fa poc temps es conservava un pont de ferro que salvava les aigües del Gorg, torrent que s’endinsa fins els hortals de Sant Joan.

Actualment, aquesta zona ha canviat la seva imatge amb la progressiva construcció i ampliació del port d’hivernada, degut a un creixent moviment marítim. 



 

Es Cós NouMés enllà de Sa Colàrsega i fins arribar a l’Estació Naval, s’estén la zona industrial portuària. El nom de Cós Nou el rep, al segle XIX, en celebrar-s’hi corregudes de cavalls. Encara existeix, entre les modernes indústries i quasi derruït, un petit edifici anomenat “sa caseta des sus”, en el qual es situaven les autoritats per donar l’ordre de sortida.

Amb projecció d’un futur proper, es pretén destinar una zona de les instal•lacions del Cós Nou a reparació i manteniment d’embarcacions. Per altra banda, és l’àrea destinada a l’embarcament de passatgers i tràfic de mercaderies.



 

estacioNavalAntic arsenal de la Marina, de belles línies neoclàssiques, va ser construït pels anglesos el segle XVIII. Destinat a Base Naval l’any 1917, després va ser Base de Submarins i Hidroavions i, finalment, Estació Naval.



 

illaPintoAquest illot de forma octogonal de 500 metres de perímetre i formant part de la Base Naval, a la qual es troba unida per un pont de fusta que les comunica, en l’època medieval era coneguda com “Illa des Gegants”.

En l’actualitat, part del seu espai s’utilitza per a restaurar embarcacions antigues. A les festes patronals, es manté el tradicional festeig dels focs artificials.



 

saltraBandaConegut amb aquest nom al conjunt d’urbanitzacions situats a la ribera nord del port de Maó, es va anar poblant de casetes d’estiueig situades a la mateixa vorera de la mar. Algunes són de recent construcció, però altres són molt antigues, com els banyers de pedra, edificats damunt l’aigua.

Els pantalans es distribueixen al llarg de s’Altra Banda, respectant els antics molls del port, però és a Cala Llonga on tradicionalment existeix una major concentració de pantalans.



venecia D’entre aquestes petites cales i casetes, sobresurt l’anomenada Venècia, batejada així per la seva particular arquitectura que s’endinsa en les aigües del port.