Buscar
     
 

El port de Maó

El port de Maó és un dels llocs més espectaculars de l’illa de Menorca. La seva bellesa i lluminositat es pot observar a bord d’una embarcació o caminant arran de la mar. Si el que es vol és obtenir una visió panoràmica del seu conjunt es pot gaudir d’ell recorrent el passeig marítim sobre els penyals. D’una o altra manera, les sensacions que hauran despertat els nostres sentits, impregnant-los de les olors portuàries, satisfaran, sense cap dubte, els esperits més exigents.

El port de Maó és el segon port natural més gran d’Europa, amb una longitud de quasi sis quilòmetres. Ubicat al mig de la mediterrània occidental, el permet gaudir d’una geografia peculiar i estratègica.
Situat a peus de la ciutat i compartit per les poblacions de Maó i es Castell, es pot observar des d’un gran nombre de punts de la ciutat des dels seus singulars miradors. 
 


 

 


 

Un poc d'història
Segons els historiadors, el port de Maó és el millor enclavament estratègic natural de tota la Mediterrània occidental i constituïa l’entrada principal a l’illa. A conseqüència d’això, les actuacions al port han estat motiu de preocupació i batalles.
Les comunicacions amb l’exterior es realitzaven fonamentalment via marítima i, per aquesta causa, els menorquins reclamaven la millora en la freqüència del correu (que obligà, per tant, a una major freqüència del transport marítim).
Les visites dels grans vaixells de guerra al port eren habituals i de gran expectació ciutadana, amb mobilitzacions dels habitants de les diferents poblacions cap a Maó. La ciutat festejava i es celebraven regates amb música i focs artificials a l’Illa Pinto. Aquesta darrera tradició que encara perdura per a les festes del municipi.
Al segle XVIII es va convertir en objecte de desig d’anglesos, francesos i espanyols, entre els quals se’l van disputar a distintes batalles.
Els anglesos van romandre a l’illa després del Tractat d’Utrecht, de 1713 a 1755, amb el primer governador Richard Kane al capdavant. Més tard, es van donar altres etapes de dominació anglesa en breus períodes intercalats: des de 1763 fins 1781 y des de 1798 fins 1802.
Van deixar com a llegat la beguda més popular de Menorca, el Gin Xoriguer, amb la seva fàbrica ubicada actualment al port; o la casa d’estiu Golden Farm, situada a l’altra banda del port i on diu la llegenda que el almirall Lord Nelson va viure un romanç amb Lady Hamilton.
Aquests anys de sobirania anglesa es van intercalar amb una breu dominació francesa i uns anys de reincorporació a la Corona Espanyola. El 18 d’abril de 1756 van desembarcar a Ciutadella 12.000 soldats francesos al comandament del Duc de Richelieu. Les tropes franceses van travessar l’illa, dirigint-se al Castell de Sant Felip. El 20 de maig es va entaular combat naval entre una esquadra francesa i una anglesa, front a la bocana del port de Maó, amb la victòria dels primers, encara que per la Pau de París de 1763, França va haver de tornar Menorca als britànics.
L’any 1782 els anglesos van haver de rendir-se davant l’esquadra franco-espanyola, dirigida pel Duc de Crillón, encara que Menorca encara passaria per altra dominació anglesa, que va acabar el 1802. Aquest any, pel Tractat d’Amiens, els anglesos van ser obligats a tornar tots els ports i illes de la Mediterrània, entre els quals estava Menorca.
 


 

 

Què veure?
El port de Maó està replet d’una riquesa històrica mereixedora de contemplar. No hi ha espai del port que no aguardi algun fet anecdòtic desitjable de ser escoltat.
Des de la famosa sirena Mô, passant per La Colàrsega i per les illes del Rei, Pinto i Llatzaret, fins la fortalesa de La Mola, no hi ha detall desperdiciable.
En canvi, si el que es vol és fer una visita del port en el seu conjunt sense aturar-se, es pot escollir l’opció de fer-ho a través d’una excursió en un dels catamarans de visió submarina, que ofereix un recorregut guiat pel port de Maó per aquells que prefereixen una explicació resumida de les zones destacables.

Però per fer-se una idea més concisa del que anem a visitar, cal fer una descripció més detinguda dels punts d’interès del port de Maó, començant per l’extrem més llevantí, recorrent tot el moll de ponent i la zona industrial, fent una detenció a les particulars illes que el caracteritzen, acabant a la petita Península de La Mola, on encara es conserva gran part dels edificis que formaven part de la fortalesa d’Isabel II. 

  • Cala Figuera
Aquesta profunda cala del port, fins recentment ocupada per una empresa emmagatzemadora de combustible, era, a meitat del segle XIX, el lloc on estava ubicada la Industrial Mahonesa, fàbrica de teixits creadora del famós color blau Maó. 


 
 
  • Moll de Llevant
Té l’inici amb la costa de Corea, topònim adoptat per les casetes de la zona als anys cinquanta, quan es lliurava la guerra de Corea: la llunyania de l’indret es va relacionar amb la del país asiàtic.
Tot seguit es troba el nucli on es concentren els esdeveniments esportius marítims, tenint en compte que és on estan ubicats els club nàutics, que organitzen i participen en dites activitats.
Si continuem al llarg del port, aquest ens ofereix un seguiment d’oferta comercial i de restauració que ens farà despertar tots els sentits. No hi ha que oblidar-se de l’emblemàtica sirena Mô, obra de l’escultor Leonardo Lucarini, que convida a tot visitant a seure al seu costat per treure’s una foto amb ella.


  • Moll de Ponent
Dóna començament amb el pla de Baixamar a una banda, i la davallada de la Costa de Ses Voltes, per l’altra. El primer és la zona portuària més antiga i des d’aquí es van desenvolupar els molls cap a llevant i cap a ponent. Antigament, era on reparaven els vaixells; en l’actualitat és el punt d’arribada dels creuers turístics.
La Costa de Ses Voltes és la connexió principal entre el port i el centre de la ciutat. Es troba envoltada pels jardins del Parc Rochina i als seus peus es poden veure les estilitzades figures fèrries de l’escultor Gaspar Servera.
Les zones de botigues, bars i restaurants tenen continuació en el Moll de Ponent. Els locals de copes romanen oberts fins la matinada.
Paral•lelament, contrasta la zona destinada a les activitats pesqueres, on amarren les barques aquells que es dediquen a la labor.
Podem trobar moderns comerços nàutics que han aprofitat els antics edificis del moll, com la immortal façana de l’antiga Elèctrica, i la destil•leria de Gin Xoriguer, la beguda típica menorquina, introduïda pels anglesos en el segle XVIII.
Dins el Moll de Ponent, el jardí de s’Hort Nou, construït a finals del segle XVIII, amb un palauet central que era utilitzat per les autoritats. S’hi organitzaven festes, concerts i jocs, alguns dels quals encara perduren en el temps, com la cucanya marítima, celebrada el dia de Sant Pere.



 
  • Sa Colàrsega
Correspon a la zona final del port i era un dels espais més verges i que havia sofert menys intervencions. Antigament, s’utilitzava com a safareig públic i fins fa poc temps es conservava un pont de ferro que salvava les aigües del Gorg, torrent que s’endinsa fins els hortals de Sant Joan.
Actualment, aquesta zona ha canviat la seva imatge amb la progressiva construcció i ampliació del port d’hivernada, degut a un creixent moviment marítim. 

 
 
 
  • Es Cós Nou
Més enllà de Sa Colàrsega i fins arribar a l’Estació Naval, s’estén la zona industrial portuària. El nom de Cós Nou el rep, al segle XIX, en celebrar-s’hi corregudes de cavalls. Encara existeix, entre les modernes indústries i quasi derruït, un petit edifici anomenat “sa caseta des sus”, en el qual es situaven les autoritats per donar l’ordre de sortida.
Amb projecció d’un futur proper, es pretén destinar una zona de les instal•lacions del Cós Nou a reparació i manteniment d’embarcacions. Per altra banda, és l’àrea destinada a l’embarcament de passatgers i tràfic de mercaderies.


 
  • Estació Naval
Antic arsenal de la Marina, de belles línies neoclàssiques, va ser construït pels anglesos el segle XVIII. Destinat a Base Naval l’any 1917, després va ser Base de Submarins i Hidroavions i, finalment, Estació Naval.


 
  • Illa Pinto
Aquest illot de forma octogonal de 500 metres de perímetre i formant part de la Base Naval, a la qual es troba unida per un pont de fusta que les comunica, en l’època medieval era coneguda com “Illa des Gegants”.
En l’actualitat, part del seu espai s’utilitza per a restaurar embarcacions antigues. A les festes patronals, es manté el tradicional festeig dels focs artificials.

 

 

  •  Illa del Rei
Atorgada aquest nom per ser l’indret on va desembarcar el rei Alfons III, l’any 1287, quan va arribar per conquistar l’illa als musulmans. En l’actualitat es conserva, pràcticament en ruïnes, l’edifici de l’antic hospital militar, construït pels anglesos el segle XVIII, motiu pel qual en aquella època era coneguda com a “Bloody Island” (Illa Sanguinolenta).
Encara es conserven les restes d’una basílica paleocristiana del segle VI.

Pàgina web: www.islahospitalmenorca.org 

 
 
  •  Illa de Llatzeret
Edificació sanitària que, entre 1817 i 1917, va donar servei a milers de vaixells que, provinents d’altres ports, podien ser portadors de persones i mercaderies infectades i, per tant, estaven obligades a passar la quarantena en aquesta illa (origen del seu nom inicial “Illa de la Quarantena”).
Actualment, el conjunt de les edificacions d'aquesta illa són propietat del Ministeri de Sanitat; que el fan servir com a lloc d'esbarjo dels seus funcionaris i també com a seu de congressos i trobades científiques, tal com La universitat d'Estiu.

Pàgina web 

 
  • Fortalesa de La Mola
És una petita península d’una extensió aproximada d’1 km, que va ser declarada bé d’Interès Cultural a l’any 1985. Les obres de fortificació es van iniciar l’any 1847 davant la necessitat de defensar-la adequadament a causa de les amenaces dels anglesos de tornat a Menorca. Per sort, mai va ser atacada i el seu estat de conservació és excel•lent.
Durant el segle XX va ser utilitzada com a presó, però a partir de 1970 va passar a utilitzar-se com a quarter de l’Exèrcit.
També rep el nom de “Fortalesa d’Isabel II”, per la seva ordre de construir-la en resposta a la pressió militar britànica que rebia Menorca.

Pàgina web 


 
  • S’altra Banda
Conegut amb aquest nom al conjunt d’urbanitzacions situats a la ribera nord del port de Maó, es va anar poblant de casetes d’estiueig situades a la mateixa vorera de la mar. Algunes són de recent construcció, però altres són molt antigues, com els banyers de pedra, edificats damunt l’aigua.
Els pantalans es distribueixen al llarg de s’Altra Banda, respectant els antics molls del port, però és a Cala Llonga on tradicionalment existeix una major concentració de pantalans.


 

 
D’entre aquestes petites cales i casetes, sobresurt l’anomenada Venècia, batejada així per la seva particular arquitectura que s’endinsa en les aigües del port.


 

Tornar
 
 
   
Contactau amb l’Ajuntament Si us voleu posar en contacte amb nosaltres per fer un suggeriment, una consulta o demanar qualsevol altra qüestió, ho podeu fer a la mateixa seu de l’Ajuntament de Maó (plaça Constitució, 1. Maó Tel. 971 36 98 00) o bé en el següent enllaç...

Mirarem de donar resposta a les vostres consultes com més prest millor.


Consultes i suggeriments  Queixes i fotodenúncia
 
Ajuntament de Maó
Avís Legal   Accessibilitat   XHTML 1.0   CSS 2.1   RSS   Contactar