Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
       
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

Festes de la Mare de Déu de Gràcia (Maó)


Festes Festes

Quan?
Les festes de la Mare de Déu de Gràcia, també conegudes com les festes de Gràcia, se celebren del 6 al 9 de setembre.

EL PREGÓ
El primer dia de la festa gran del municipi, el pregó és el gran protagonista. S’encarregarà d’obrir les festes algun personatge representatiu per a la societat maonesa o que tengui algun tipus de relació especial amb el poble de Maó. o que tengui algun tipus de relació especial amb el poble de Maó.

PARTICIPANTS A LES COLCADES

La participació a les colcades s’ha d’entendre com un honor, amb l’objectiu de contribuir a la preservació de les tradicions del poble. En conseqüència, ha de ser objecte de mirament per part de totes les persones que hi participen.

Estar empadronats al terme municipal (o bé ser convidats per la Junta de Caixers de Maó) és una condició indispensable dels participants a les festes de la nostra ciutat.

Les persones interessades s’inscriuran durant els terminis que fixi la Junta de Caixers, i acceptaran els Protocols i les normes d’inscripció.

L’Ajuntament, per mitjà del caixer batle i de la Junta de Caixers, són els encarregats de convidar els cavallers de fora terme. La Junta determinarà el nombre de convidats que poden participar a les Festes de Gràcia, que estarà condicionat al nombre de cavallers inscrits del terme de Maó.

La convidada es farà oficial mitjançant una carta dirigida a les Juntes de caixers dels pobles amb què hi ha acord de participació.

S’estableix el període de la segona quinzena de juny –fins al darrer dia hàbil del mes- per a la inscripció dels cavallers interessats. L’Ajuntament farà públic el termini establert mitjançant anuncis a la premsa.

La Junta de Caixers de Maó serà la responsable de designar les persones que hauran de representar el nostre terme a les festes dels pobles amb els quals hi hagi acord de col·laboració, i vetllarà per la igualtat de possibilitats dels nostres cavallers, mitjançant el sistema que consideri més adequat, que serà donat a conèixer juntament amb les normes d’inscripció.

En aquest sentit, els membres de la Junta de Caixers no podran participar en el sorteig que determinarà els assistents a les colcades d’aquests pobles.

No obstant, en el cas puntual que rebin la corresponent invitació formal per part de la Junta de Caixers d’un altre poble, hi podran assistir com a convidats especials.

La Junta de Caixers no considera colcades aquells actes que, amb participació de cavalls, siguin organitzats a les urbanitzacions de Menorca.

En conseqüència, l’Ajuntament no permet l’organització dels referits actes dins el terme municipal de Maó.

D’altra banda, la Junta de Caixers recomana, de manera expressa, la no participació de caixers i cavallers en els actes d’aquesta naturalesa organitzats als altres termes municipals. L’incompliment d’aquesta recomanació serà valorada per la Junta, que decidirà les mesures a adoptar en cada cas.

CERIMONIAL DEL DISSABTE DE GRÀCIA (DIA 7 DE SETEMBRE)

A l’hora indicada en el programa de festes, coincidint amb la repicada de campanes que anuncia l’inici de la festa, el fabioler sol·licita permís al caixer batle per iniciar el Replec. Va a cercar, primer de tot, el caixer fadrí i tornen a l’Ajuntament, on es fa l’entrega de la bandera i s’hi afegeix la Junta de Caixers, manco la capellana i el caixer batle, per iniciar el replec de la resta de la Colcada.

Tots els cavallers passen davant la Sala i es descobreixen saludant, com a mostra de respecte. El caixer pagès queda descobert i girat cap al caixer batle fins que aquest s’incorpora a la Colcada. Seguidament, els membres de la Colcada van a cercar el caixer capellà, que espera el seu torn a la rectoria de Santa Maria, al qual saluden descobrint-se. Saludat el caixer capellà pel caixer batle, el primer s’incorpora a la Colcada.

Seguidament la comitiva de la Colcada recorre els carrers i places de la població, d’acord amb l’itinerari que prèviament ha marcat la Junta de Caixers. Durant el recorregut els participants es descobriran en passar pels establiments oficials.

Mentre els cavallers i caixers formen part de la Colcada estan obligats a comportar-se amb dignitat i a no fumar ni beure alcohol, i a no menjar. Si, per alguna necessitat o contratemps, s’han de separar de la comitiva, ho comunicaran prèviament al caixer pagès o al casat, o, en defecte d’aquests, a algun membre de la Junta de Caixers, que, si escau, donarà la seva aprovació, sempre que estigui prou justificat.

A l’hora convinguda, la Colcada es dirigeix a l’ermita de Gràcia per participar en la celebració de les Completes. La disposició de la formació és com segueix:

· Formen parella tots els caixers i el fabioler.
· Entren a l’ermita el caixer capellà i el caixer batle; quan entra aquest últim, es col·loca a l’esquerra de la capellana, ben igual que en la resta dels actes religiosos.
· Els segueix el caixer pagès i, a continuació, el caixer fadrí, el fabioler i la resta de caixers i cavallers, de menor a major, i al so del tambor i del fabiol.

La col·locació es fa de la següent manera: formen cordó tots els caixers i el fabioler. El caixer fadrí, amb el fabioler, va davant la comitiva; després, el caixer batle, el caixer capellà, el caixer pagès, el caixer casat, els altres membres de la junta de caixers i la resta de cavallers i cavalleresses.

El caixer sobreposat o fadrí saluda amb la bandera davant l’altar i la col·loca al costat indicat del presbiteri. Durant la cerimònia, diversos cavallers del terme reparteixen l’aigua-ros.

Acabades les Completes, els cavallers, precedits per la Junta (menys el caixer batle, la capellana i el caixer pagès), surten formant parelles, unint la porta de l’església amb l’entrada del pati on s’oferirà la beguda del caixer capellà. En acabar aquesta, la comitiva sortirà en l’ordre que ha entrat, excepte el caixer batle, que ara anirà a la dreta de la capellana, emprenent de nou el camí cap a la plaça de la Constitució.

Una vegada arribats, entren a la plaça, seguint l’ordre de la Colcada, i el caixer fadrí fa entrega de la bandera al representant de la corporació municipal. Una vegada ha passat el caixer pagès, entra a la plaça el caixer batle, acompanyat pel caixer capellà, i demana l’inici del Jaleo.

Tots els cavallers van passant de quatre en quatre. En entrar i en sortir, han de saludar primer les autoritats; en segon lloc, els convidats; i, finalment, el públic en general; després menen els cavalls a la música i els fan botar.

En cloure les tres voltes del Jaleo es farà el Caragol, que s’anomena “des pont de Sant Roc”. Aquí, el fabioler es reincorpora davant i entra a la plaça. El caixer fadrí recull la bandera.

El caixer batle i la capellana, acompanyats del caixer pagès, se situen davant l’escala de l’Ajuntament, damunt els cavalls, on reben la salutació i el comiat de tots els cavallers. Finalment, el caixer fadrí retorna la bandera.

DIA DE GRÀCIA (DIA 8 DE SETEMBRE, AL MATÍ)

El matí, a l’hora indicada en el programa, el fabioler va de nou a l’Ajuntament, a demanar permís per arreplegar la Colcada. Es repeteix el cerimonial del dia abans: primer va a cercar el caixer fadrí; després, la resta de cavallers; ja entregada la bandera i constituïda la Colcada, es recorren els carrers i places del poble marcats a l’itinerari.

Una estona abans de l’hora de la missa, els cavallers deixen els cavalls i es dirigeixen en formació a cercar la Verge; aquesta és portada cap a l’Església per quatre caixers, elegits entre els membres de la Junta.

L’ordre de la formació dels caixers i cavallers és la següent: fabioler, caixer fadrí, casat, vocals, representants del batle a Sant Climent i Llucmaçanes, resta de cavallers, caixer pagès, caixer batle i capellana.

En arribar a la parròquia de Santa Maria, els caixers i cavallers formen, per parelles, un cordó; pel mig hi han de passar el clergat i la Verge. A continuació els segueixen els caixers i cavallers, que es col·loquen en els bancs que hi tenen reservats. En primer lloc, s’hi situarà la Junta.

El caixer sobreposat o fadrí saluda amb la bandera davant l’altar i la col·loca al presbiteri.

Durant l’ofertori, els cavallers que abans ho hagin sol·licitat reparteixen el tradicional aigua-ros, que prèviament ha estat preparada i dipositada dins les marratxes propietat de l’Ajuntament.

En el moment de l’elevació, el fabioler sona, amb el tambor i el fabiol, una peça tradicional. Durant la celebració també es reparteix una estampa al·lusiva a les festes de Gràcia.

Acabada la missa, mentre quatre cavallers acompanyen la Mare de Déu, els altres caixers i cavallers formen de nou les files paral·leles des de la porta de Santa Maria fins a la porta principal de l’Ajuntament. A continuació, surt el fabioler, que, a toc de tambor i fabiol, obre el pas a la Junta de Caixers fins a l’Ajuntament. Formen de la manera següent: fabioler i caixer fadrí, alguns membres de la Junta, resta de cavallers, per parelles, i caixer batle, caixer pagès i capellana. Aquests tres últims membres entren a l’Ajuntament i conviden les autoritats a presenciar el Jaleo.

Seguidament, la Junta de Caixers, seguint el mateix ordre que abans, obre el pas de les autoritats i convidats fins a la tribuna de davant Santa Maria. Una volta les autoritats i convidats han pujat dalt la tribuna, la Junta es dirigeix, dins el cordó de cavallers, a la plaça de la Conquesta, i els cavallers del cordó s’incorporen a la comitiva a mesura que passa la Junta.

Una vegada els caixers i cavallers han recollit les seves muntures, es preparen per sortir a la plaça com el dia anterior, seguint les mateixes pautes.

Després de les dues voltes i al so de la interpretació de les peces musicals típiques, es lliurarà a cada caixer una canya verda, símbol de la festa que hauran de portar fins el final dels actes del matí, amb una cullereta de plata com a trofeu. El primer a rebre-la és el fabioler. Seguidament, ho fa el caixer fadrí, que rep també –de mans de les autoritats presents- la bandera. Tot seguit, van passant la resta de caixers i cavallers, per tal que els representants de l’Ajuntament els facin entrega de la canya verda i la cullereta de plata, on figura la inscripció “Festes de Gràcia” i l’any.

Quan tots els caixers i cavallers han rebut el tradicional present, entra a la plaça el fabioler, seguit de tota la Colcada. Junts fan un gran cercle. Havent entrat el caixer batle, la capellana i el caixer pagès, aquest últims es col·loquen amb el cavall davant l’escala de la Sala. Mentrestant, a toc de fabiol, van passant tots els caixers i cavallers, i diuen adéu al batle i a la capellana. Després d’haver deixat les muntures, es reuneixen a la plaça de la Conquesta i es dirigeixen a l’Ajuntament formant cordó. Arribats a la porta, passen pel mig la capellana i el caixer batle, per tal de prendre part, tots junts, en la tradicional Beguda que ofereix l’Ajuntament de Maó.

Mentrestant, els participants situats en la plaça de la Constitució sol·liciten que també volen beure, al so del "Volem vi". Després d’uns quants precs, és quan es comencen a llançar, des de l’Ajuntament, botes de vi amb la inscripció "Festes de Gràcia" i l'any. Els darrers anys, aquest acte ha esdevingut molt popular, en ser l'únic lloc de Menorca que el fa.

Els caixers que ho desitgen passen per les cases del poble, per repartir la tradicional aigua-ros.

DIA DE GRÀCIA (DIA 8 DE SETEMBRE, AL CAPVESPRE)

El capvespre, el fabioler fa el Replec dels cavallers que han d’assistir a les Corregudes, que s’hauran concentrat a la plaça de la Conquesta.

La Colcada és presidida pel caixer batle, la capellana i la resta de membres de la Junta de Caixers, i es completa amb els cavallers assistents, participants o no, a les Corregudes. Una vegada formada, és dirigeix al Cós.

Una vegada les autoritats presents, membres de la Junta de Caixers i el caixer batle estan situats al lloc d’arribada, el caixer fadrí, acompanyat del caixer pagès, fa entrega de la bandera al caixer batle, i aquest donarà l’ordre d’inici de les Corregudes.

Les Corregudes seran per parelles, que se sortejaran entre els interessats, en presència de dos membres de la Junta, en el mateix moment d’iniciar-les. Cada dues carreres, els genets tornaran al lloc de sortida pel mateix itinerari, sense aturar-se ni fer botar els cavalls, i es començarà una altra tanda.

Els guanyadors rebran, de mans de les autoritats presents, una canya verda; una vegada acabades les Corregudes, tots els participants rebran una cullereta de plata, amb la inscripció “Corregudes” i l’any corresponent.

Els membres de la Junta de Caixers no prendran part a les Corregudes si no compten amb el permís del caixer batle.

PROTOCOL DEL COMIAT (DIA 8 DE SETEMBRE)

Acabades les Corregudes, els participants es dirigeixen a fer el Caragol del nucli antic. Més tard, ja post el sol, duen a terme l’acte solemne del Comiat de la Colcada, que es fa a la plaça de la Constitució amb el màxim de recolliment i respecte dels participants, ja que, en ser un acte de cloenda, esdevé, per tant, emotiu.

Els cavallers es col·loquen, així com van entrant, en cercle. Una vegada ha entrat el caixer pagès i amb tots col·locats, el caixer batle i el caixer capellà passen pel mig, per situar-se davant l’Ajuntament. En aquest moment de silenci sona el darrer toc de tambor i fabiol i, seguidament, els caixers i cavallers presents passen davant el caixer batle i la capellana, per saludar-los, i se n’acomiaden.

Una vegada han passat tots, es donen per finalitzats els actes de la Colcada.

DIA DEL PORT (9 DE SETEMBRE)

Les festes de Gràcia canvien d’escenari i totes les activitats es traslladen al port, per continuar celebrant els dies grans del municipi.


Llegenda:
 


Caixer batle: Cavaller participant als actes; és l'alcalde o la persona que el representa.
Caixer capellà: Cavaller que participa als actes; representa el clergat.
Caixer pagès: Cavaller que participa als actes; és un pagès del municipi.
Caixer fadrí: Cavaller que participa als actes, que no està casat.
Caixer casat: Cavaller que participa als actes, que està casat.
Fabiol: Instrument típic menorquí, amb forma de flauta, però de petites dimensions.
Fabioler: Persona encarregada de tocar el fabiol.
Caixer: Títol que rep el cavaller que participa a les festes.
Replec:  Acte per reunir tots els caixers que participen a les festes.
Completes: Acte religiós que venera la verge del poble on es realitza la festa.
Aigua-ros: Aigua de roses destil·lades.
Capellana:  Nom que rep el cavaller que representa el clergat.
Corregudes:  Típiques carreres que actualment se celebren al carrer Cós de Gràcia.
Colcada:  Conjunt de tots els participants actius en les festes.
Caragol:  Recorregut que realitza la Colcada .